![[Enigmas de mi crimen perfecto...]](http://4.bp.blogspot.com/_bmk584XJl-4/SPC95g8bd2I/AAAAAAAAAGA/3ONrbbbMJNY/S660/balco+y+negro.jpg)
Era la millor en lo meu, ho era de debò...¿i ara? No he sabut ni com fer-ho...no he pogut ni començar... A voltes me n'adone del pas del temps, i ho rumie seriosament, però amb mes temps tinc facilitat per oblidar-ho de nou i no torne a insistir...pot ser estic duent una vida massa rapida, o massa prematurament...
Ja no em comprenc ni a mi mateixa... Pot ser, m'haja oblidat realment de qui soc i ara sols sigui el ínfim reflex de lo que vaig ser algun dia... Pot ser, o pot ser que ara estiga perduda.Senc haver-me fet una egoista...
Senc no poder ajudar-t'hi...
Senc no ser tan valenta...
Ho senc de debò...
Senc ser tan...
FRÀGIL
3 comentarios:
tens raó, no ho entenc però el text està be!i, per cert, tu no eres fràgil.
però m'agarden més elstextos alegres!
t'estime!
Perdida vas a estar cuando ya ni siquiera puedas ver... el reflejo de tu sombra.
Tot torna al seu cicle ... els teus passos, i el teu cor.
Me gusta tu blog.
Todo pasa..... kuando el viento sopla se lom lleva todo...
Hay ke amarse para poder kerer a otr@s... Y no eres frágil... eres un genio !!!
Akabe de trobar el teu blog,per kasualitat, però no krek en les kasualitats... i he flipat de kom eskrius i les koses ke kontes...
Me enkanta...
Tornaré....
salut!!!
Publicar un comentario